Treballar en equip? Sí, però parlem-ne!

“Treballar en equip” és un concepte qteamue d’entrada sona molt bé, i hi associem de seguida sentiments positius. Fer equip significa unir esforços, aportar més idees, repartir càrregues, etc. Però, alerta! Un mal treball en equip pot acabar reduint l’esforç individual, multiplicant les tasques o, fins i tot, frenant la creativitat individual per por a ser rebutjat.  El treball en equip és POSITIU, sí. Però NOMÉS si està estrictament organitzat i controlat. 

En la immensa majoria de feines passem una part de la jornada col·laborant amb altres companys o superiors. El fet de treballar en equip no és una habilitat que s’ensenyi enlloc, i moltes vegades sorgeix d’una manera espontània i poc controlada. Aquí comença l’error: si no hi ha unes “regles del joc”, on cada jugador sap molt bé a què juga i amb qui, i si ningú no lidera i controla el desenvolupament de les feines, el resultat pot acabar essent més que caòtic.

Què és un equip de treball?

Formar un equip no és contractar un grup de persones i explicar-los un projecte. Ni tampoc és fer xerrades de motivació i reunir-se cada dos per tres. El treball en equip ha d’estar justificat, organitzat i ben liderat, perquè si no s’obté just l’efecte contrari: comencen a sorgir comportaments erronis que segur que més d’una vegada hem detectat. Són exemples d’un mal treball en equip, entre molts d’altres que podríem citar:

  •  Interrupcions innecessàries > per col·laborar, demanem dubtes i interactuem, però s’ha d’aconseguir interrompre el mínim possible, distingir el que és necessari del que no ho és, buscar els moments més adequats, utilitzar els canals menys molestos… Si les interrupcions són constants, no només no hi haurà treball en equip sinó que la feina quedarà per fer!
  •  Massa correu intern > us sonen aquelles cadenes de missatges interminables, amb molta gent en còpia? Potser fins i tot ningú acaba actuant i fent aquella tasca perquè pensa que “algú altre de l’equip ja ho farà”.
  • Excés de reunions > si estem tot el dia reunits, no podrem crear i avançar… Si no tenim temps físic, és impossible treballar. Quantes reunions són realment necessàries? I, sobretot, les reunions han estat prèviament planificades i tenen un ordre del dia assumible?
  • Falta de seguiment > a les “bones” reunions parlem de coses i decidim. Però per què fins i tot així hi ha feines que queden a mig camí o s’acaben sense fer? Doncs perquè de vegades no queda un responsable clar, ni tampoc s’acorda un seguiment i el calendari va avançant sense que es faci el que s’havia decidit. Amb això l’equip no només deixa d’avançar, sinó que va cap enrere, perquè s’ha generat desconfiança.

 Com podem fer bons equips i valorar-ne el rendiment real?

Fer bons equips de treball requereix un esforç previ d’anàlisi i una dedicació constant per coordinar-los i controlar-ne el rendiment:

> És necessari fer una avaluació professionalitzada dels llocs de treball, de les càrregues de feina i dels tipus de feina que tenim diàriament, setmanalment, mensualment, etc.

> Hem de saber destriar les feines que són ideals  per ser compartides i les que no.

> A partir d’aquí, cal elaborar un protocol de treball en equip sempre tenint en compte la capacitat i les habilitats de cada treballador/a.

> Hem d’aprendre a assignar sempre 3 punts importantíssims: els responsables de cada tasca dins de l’equip, el timing per a cada feina i els mecanismes de control de les feines fetes.

Així, i només així, els equips funcionaran pels objectius pel qual van ser creats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *