Els 10 errors principals en la selecció de personal

Error núm. 4: Quan perdem el millor candidat per culpa nostra… el ritme equivocat en la selecció

planningDins de la sèrie d’articles dedicats als errors prototípics que es cometen a l’hora de seleccionar personal, en aquesta ocasió volem centrar-nos en tot el que té a veure amb el ritme més adequat que hem de donar al procés. I parlarem del ritme en els tres estadis del servei: en l’ABANS, en el DURANT i també en el DESPRÉS.

L’ABANS

Quan ens plantegem incorporar una persona, és bo fer-ho amb una certa previsió, però no podem ser excessivament anticipadors ni és recomanable, en general, començar el procés mesos abans de la incorporació real. El motiu és clar: si comencem a moure fils i a cercar candidats amb tanta antelació, aquests candidats poden quedar pel camí si, mentre dura tot el nostre procés, se’ls presenta alguna altra oferta professional. La planificació és bona (i cal dir que és necessària si el perfil és d’un nivell directiu, per exemple, en què la complexitat del traspàs de funcions és superior); però treballar amb personal és treballar en un entorn canviant i, per tant, quant més controlat ho tinguem en el temps molt més segur serà el procés.

EL DURANT

Mentre dura el procés de selecció cal que el procés es faci a bon ritme: primeres i segones entrevistes, proves, resultats, etc. En aquest punt, tenir captada l’atenció dels candidats fa que la seva implicació en el procés sigui major. Quants més dies passin entre acció i acció amb els candidats, més risc tenim que canviï la seva situació i també les seves esperances en el procés.

EL DESPRÉS

En la fase final de la selecció de personal, l’error més prototípic que, com a empresa de selecció, hem detectat al llarg de la nostra trajectòria és l’eternització de la fase final. En d’altres paraules: l’empresa ja s’ha decidit, però no acaba de concretar el com i el quan serà la contractació i incorporació, i deixa passar temps… És realment un perill: podem perdre la persona quan ja ens havíem fet a la idea, simplement per no haver-lo lligat tot.

La conclusió final seria que el ritme d’un procés ha de ser constant i sense interrupcions, perquè, com dèiem, les persones que hi estan implicades i que hi participen estan dins d’un context que pot canviar dia a dia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *